Qui crega que aquest títol fa referència a aquella persona o cosa que no serveix per res està errat i qui puga pensar que està relacionat amb la recent actuació del sector ideològic esquerrà, també s’equivoca. Vet ací un intent d’assaig breu que tracta la petjada científica del món araboislàmic en el nostre país durant gairebé cinc segles i vora huit–cents anys de durada a la resta d’Al-Andalus .
L’encapçalament, doncs, té un lligam estret amb la introducció del zero a la península Ibèrica procedent de l’Índia i d’altres recursos matemàtics .
Remarquem que la seua importància rau en el valor de la posició en un sistema de base 10 . Fou un sistema conegut i emprat en aquestes contrades, abans musulmanes , des del segle IX i en el sector cristià a partir del S.X.
El desenvolupament d’aquest no usava el zero, ja que en comptes d’una xifra que el simbolitzés es deixava un buit , cosa molt difícil d’interpretar per part d’un lector que podia distreure’s amb bastant facilitat i denotava , a més a més, molt poca exactitud científica .
Per tal d’evitar confusions s’inventà aquest número, cosa que ja s’havia introduït a Babilònia dos–cents anys abans de C. i que acabà, de totes totes, amb l’ambigüitat .
Fou acceptat per grups reduïts d’astrònoms grecs i a mitjans del primer mileni es relaciona amb els hispans i amb el sistema de base .
Des d’un punt de vista filològic hem d’aclarir que el mot zero té una arrel semítica en el nom sfr (que significa “buit”) i d’ahí derivaria , més tard al llatí i a les altres llengües romàniques. Els qui no som matemàtics , ni entenem d’aquest àrea del saber no ens adonem de com n’era de cabdal aquesta innovació i de com ho és hui encara per a la nostra vida quotidiana. Què faríem si no poguerem fer els comptes bé, si haguerem de calcular-ho tot encara amb les xifres romanes en calculadores amb pantalles gegants perquè hi hagués lloc per a tots “els bastonets”? I posats a reflexionar aquells que ho passarien més magre serien els especuladors que no podrien fer els seus negocis bruts
-des d’un punt de vista ecològic i moral- i per tant , acabar d’omplir de ciment el nostre malmés paisatge. Si seguim en el camp de les matemàtiques hem de recordar que el joc dels escacs es deu (segons diu la llegenda , encara que el seu origen és un mica confús) a un senyor persa que l’inventà per divertir el seu monarca i que arribà a Europa i s’escampà , des del notre territori , gràcies a l’aportació dels musulmans .
Els àrabs van salvar la sabiduria dels clàssics a Bagdad perquè començaren a traduir-ho tot a la seua llengua envers el segle IX. ¿Qui ho hauria de dir que llavors hi hagués en aquelles terres tan cultes un equip de traductors de grec, de llatí i d’altres llengües antigues i que ara hi haja un desgavell i un tall de barbàries , atemptats, sang i fetge per tot arreu ? Potser , el senyor Bush i els qui li donaren suport tindran les seues consciències tranquil·les ; però la resta del món tenim el cor en un puny de veure diàriament la massacre per la televisió .
Aquelles traduccions a l’àrab arribaren a Al-Andalus una mica més tard , i en ple segle XI començaren a traduir-se al llatí a l’Escola de Traductors de Toledo des d’on passarien a la resta d’Europa , car molts dels originals ja s’havien perdut .
Europa ha de reconéixer-los la conservació de tants coneixements en el camp de la filosofia , la cartografia , l’astronomia , la medicina, l’ingenyeria . . .
També pel que fa a la cirugia ocular els àrabs s’avançaren als europeus tot basant-se en coneixements previs dels grecs i hindús, ampliant-los, sobretot, pel que fa a les cataractes, cosa que no es trobà a Europa fins el segle XVIII.
En canvi, malauradament en comptes de trobar tolerància actualment al nostre continent hi veiem, d’una manera esporàdica, alguns rebrots de xenofòbia o racisme, alguns atacs directes a l’Islam i als seues preceptes, sempre moguts per la ignorància .
Ens detenim en el cas d’Averroes (Còrdova, 1126) que traduí i afegí la seua interpretació en tot allò que Aristòtil hi treballà. Fins i tot, Copèrnic va llegir els seus texts en àrab i les crítiques al filòsof grec abans de planificar les seues teories sobre astronomia .
Cal esmentar que l’invent del paper hem d’agrair-lo als xinesos , encara que fou introduït al vell continent des d’ací a les darreries del segle X. I així podríem seguir fins a l’avorriment demostrant que Al-Andalus en la seua època va ser un punt clau en la cultura fosca, quasi inexistent i perseguida de L’Edat Mitjana i que d’alguna manera s’adelantà -al meu parer- al Renaixement , si els especialistes historiadors i de retruc els científics m’ho permeten, és clar.
Xavier PIRIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada