Enguany també hem tingut falla a l’institut. Ens ha servit, una vegada més , per augmentar la col·laboració entre els companys, animar les instal·lacions migs esmorteïdes i atraure l’atenció de l’alumnat en general .
El monument artístic és fruit de la combinació de dos elements : el primer és l’enginy -quasi sempre mordaç- perquè si no fóra així, si les falles no tingueren una mica de mala bava, perdrien la seua autenticitat i, el segon és la capacitat d’improvisació dels valencians i valencianes.El treball anual dels artistes sempre té un resultat admirable.
El nostre poble al llarg d’aquest més d’un segle ha estat admirat per tot el món per la seua capacitat del “pensat i fet”. En una festa com aquesta n’estic d’acord que la improvisació és un art però no ens hauríem d’acostumar a treballar amb aquesta metodologia en altres “àmbits”:
La falla d’aquest curs ha centrat la burla en la brutícia que provoca l’alumnat , en la poca atenció que dediquem als animals i en les autoritats del centre , sobretot de l’omnipresent director. Podem destacar que la sàtira positiva//constructiva ha superat la “negativa” .
Però com en tot sempre hi ha detractors de la festa genuïna valenciana. Persones que no volen acceptar que en tot açò hi ha un conjunt indivisible format per dos components : “allò faller” i “el valencià” . Encara que la gent a Utiel estiga acostumada a llegir les crítiques falleres en castellà –al capdavall és la seua llengua -, la tradició sempre ha usat el català des del principi en la varietat valenciana més col·loquial .
Al meu parer tot va lligat : València, falles i Valencià, si no Déu me’n guard!
D’altres denigradors d’aquesta commemoració sospiren desesperadament en veure com “cremem” els diners sense pensar que hi ha tota una xarxa industrial que “sobreviu” gràcies a la nostra festivitat .
Esperem continuar-la l’any que ve i ressucitar els ninots, que ens omplen d’alegria, ens trenquen per uns instants la quotidianitat i donen ales a la imaginació, tant en desús en aquesta època. Sense ells, l’inici de la primavera passaria desapercebut , sense la sàtira la vida seria monòtona , i sense el “foc purificador”i la via d’escapament que ens ofereix aquest, el poble valencià deixaria d’existir tal com és . Que perdure la festa , per molts d’anys !
Xavier Piris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada