La muixeranga és un dels costums tradicionals més arrelats i alhora dels més desconeguts del nostre país. Precisament fa uns dies ha estat nomenat patrimoni immaterial per la UNESCO, això ens ompli de goig ja que s’ha valorat el treball en equip i la solidaritat del nostre poble.
Segons el diccionari de la Llengua Catalana aquest terme significa “una comparsa que participa en la processó religiosa de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut ( 8 de setembre) patrona de la ciutat d'Algemesí en la Ribera Alta.”La muixeranga més que una dansa és un conjunt de quadres plàstics d'intencionalitat representativa. Les cròniques vinculen la seua naixença a Algemesí en el segle XVII. En els seus inicis la formaven una colla d'homes (de nombre irregular) i un xiquet, els quals van vestits amb pantalons i amb bruses ratllats verticalment de blau, de roig i de blanc, i amb un bonet proveïts d'orelles. Els oficis dels homes que integraven aquestes colles eren en un principi majoritàriament obrers però hui cadascun d'ells té la seua ocupació.
A més a més hi ha un director que s'anomena "mestre" i s'encarrega de donar les ordres als muixeranguers per a dur a bon terme les diferents activitats.
Hem de distingir tres tipus d'evolucions dins la muixeranga:
--el ball, passeig o floretes, on els muixeranguers es col·loquen en dues en dues files i evolucionen tot portant ciris a les mans.
- les figures plàstiques o "quadres" ,que intenten reproduir diverses imatges, com",per-exemple “l'Assumpció de la Mare de Déu".
-les torres humanes o "torretes” que són les que ens interessen ara mateix.
La manera de construir aquestes 'torretes" és molt antiga. Els muixeranguers actualment amb les seues articulacions i abraçats els uns als altres munten fins a cinc pisos amb una base de huit homes; o una de quatre, més el "pinet", que és un pilar més un xiquet damunt. Bé, de totes formes, hi ha altres tres tipus però no em detindré per no fer més feixuga la meua exposició. Tot açò es fa al so de la tonada de la dolçaina i el tabalet.
L'any 1747 la ciutat d'Algemesí celebrà el V centenari de la troballa de lá Mare de Déu de la Salut. Entre els assistents a l’acte destaquem el retor Blai Querol i el vicari Josep Querol, naturals de Morella. Ambdós prevers pel que sembla aportaren una gran font d’inspiració quant a balls i altres aspectes de la processó, trets de les festes sexennals de la Mare de Déu de Vallivana de Morella
Si reflexionem una mica podríem pensar que aquest acte cultural només es realitzava a Algemesí, però com veurem tot seguit també existia en altres ciutats com l’Alcúdia i Carcaixent.
Pel que fa a la nostra comarca, a Sueca, l’any 1796 la Casa de la Vila demanà permís a la Capitania General de València per a formar el seguici de la Mare de Déu de Sales, cite aquest document literalment: “esta misma devoción, hace que delante de la procesión, a corto espacio de la Cruz vayan dos o tres lanzas, pastorcillos y pelegrinas formadas de tiernos infantes con torneos y Mojigangas, como se hace en esa ciudad de Valencia y en la procesión del Corpus…”
La resposta fou positiva, és clar, i la comitiva eixí el huit de setembre de 1796.
Queda demostrada la teoria que els orígens d’aquestes representacions muixerangueres són doncs valencians . Posteriorment a partir del darrer terç del segle XVII aparegué en algunes ciutats del Principat de Catalunya on prenen el nom de “castells” o “ball de valencians” més antigament. Tot i així els borbons en el decret de Nova Planta els van prohibir però el nostre poble no ha abandonat aquest costum. Enguany ha estat guardonat a nivell internacional per la UNESCO. Esperem que les noves generacions que viuen en més llibertat no obliden que cada vegada que s’alça una muixeranga o “castell” s’està recordant l’esforç, el treball i la constància heretada dels seus avantpassats.
A Cullera sembla que la cosa ha collat. Me n’alegre moltíssim i estic convençut que a mesura que passe el temps s’anirà escampant més encara per tot el País Valencià. Enhorabona!
Xavier Piris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada