Les nits d’estiu ofereixen un ventall de possibilitats d’esbargiment per viure més al carrer. A Cullera en aquesta estació de l’any s’ompli de gom a gom. Per exemple tenim el passeig Marítim on no hi cap ni una agulla. La gent camina per no quedar-se a casa i aprofita les temperatures tan càlides per entretenir-se saludant els veïns o bé acudeixen a concerts organitzats per la Casa de la Vila amb l’objectiu de fer creure als forasters que hi ha moviment cultural a la ciutat . Una altra atracció turística és l’exhibició de serps i d’altres rèptils al Mercat. Açò dóna una idea de la fauna del nostre país als turistes que se’n van d’allò més meravellats, i més encara, si han tingut l’oportunitat de pujar al trenet que els porta al Far o al Castell, des d’on poden remarcar com aquella badia que un dia s’anomenava “dels tarogers” ha esdevingut “algeps il·luminat”.
La vida estiuenca és un període per moltes persones per fer vacances, si aquestes no s’aprofiten, l’existència se’ls fa curta. Aquesta reflexió portà Aristòtil a dir que no és que tinguérem poc de temps sinó que no en traguem profit. Això també els arriba a aquells éssers humans que tenen enveja a la fortuna aliena o a la cura obsessiva dels seus béns .
Em sembla,que tot i que som gregaris , ens cal a tots uns moments de soledat. Aquesta s’hauria d’explotar molt més . D’altra banda hi ha gent, entre els quals crec que em trobe jo, que es dediquen en aquests mesos a una lectura diària i voluntària que els ajuda , si més no , a conéixer més el món que els envolta, a reflexionar i a engrandir la seua consciència. Pel que fa al meu cas he de declarar que la companyia que em donen els meus llibres no la pot substituir ningú. Per gaudir-ne cal estar tot sol per connectar millor amb el que ens vol transmetre l’autor/a. Ells m'han ajudat a formar-me -perquè si tornés a nàixer tornaria a ser com sóc- , i d’això, potser, ells en tindrien molt a dir, car els dec la meua manera d’entendre la vida
La lectura per Montaigne serveix per a desvetllar amb diversos objectes la raó, no pas la memòria. El raonament seria per mi la capacitat que tenim per meditar o reflexionar, sempre amb un ordre. Quan aquest ordre es perd és quan ens domina l’inconscient , o amb altres paraules, quan som veritablement lliures perquè no hi tenim cap obstacle en la nostra imaginació que ens ature, com sol passar , adés i ara , en els cànoms de comportament que tenim interioritzats en la nostra cultura burgesa ja que aquests actuen com a autèntics impediments.
Tractem una mica la solitud ja que l’havíem badejat en parlar d’altres assumptes. El nounat segle està combatent-la amb la tecnologia , és a dir, a través d’Internet i els telèfons mòbils. Fins la nostra ciutat ha arribat aquesta “moda” d’instal·lar un centre informàtic on hom pot xarrar o informar-se de qualsevol cosa d’arreu del món. El jovent -i els que no ho són tant – passen llargues estones del dia amb aquests aparells. Quina necessitat de comunicació hi tenen ? Sembla, doncs, que la societat en la que vivim (el primer món) ens està abocant a aquest aïllament comunicatiu . Ningú s’atreveix a cercar la solució a aquest problema perquè possiblement no se’l veu com a tal; l’únic que compta són els avenços tecnològics . Ben mirat, no ens trobarem davant d’un vici?; això sí, molt car, i que està encobrint l’activitat de gent queferosa que fuig de l’assossec i la dedicació als altres . Ens ha pertocat habitar en una Europa on la vida quotidiana s’ha transformat en una cursa científica que frega l’ambient descrit als contes de ciènciaficció de fa quinze anys . Mentrestant les nostres biblioteques són buides llevat de l’època d’exàmens. Al meu parer aquest és el lloc idoni per trobar uns instants de pau i tranquil·litat, on poder alliberar la nostra ment tot augmentant la capacitat reflexiva i com deia un intel·lectual del meu poble “on els joves s’espavilen”. A aquestes alçades queden poques coses per descobrir ; al capdavall, mentre llegim la vida se’ns escapa de les mans amb una velocitat vertiginosa i fins i tot angoixosa , segons els casos. Per aquest motiu cal aprofitar al màxim les hores, el dia, la nit ..., per exercitar el nostres coneixements. Jo em dedicaré a escriure les meues reflexions en l’ordinador perquè la meua cal·ligrafia és massa personal.
Xavier Piris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada